EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (31/08/2013)

El destí de la ruta d'aquesta setmana ha estat nou. Hem anat a Benifairó de les Valls, el poble de naixement de Joan. En el sopar del dijous en la platja va plantejar Joan d'anar al seu poble a provar un bar que tenia bona cuina i barat. Doncs allí hem fet cap.


FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/ Xilxes/Moncofa/València
Lloc i hora de reagrupament: 8:15. Pont de Cerverola.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose. Des de Xilxes: Pedro i Joan. Des de Moncofa: Vicent i des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó/Xilxes/El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres, Benifairo (esmorzar: Bar Bacó, antic Cisteller)-Redona Petres/Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall/Xilxes.
Esmorzar: En tants anys que té la Penya i en les quantitats d'esmorzars que hem tingut, mai hem fet un esmorzar com el d'avui. El bar que hem anat es coneixia com el Cisteller; però aquesta setmana ha canviat d'amo i es coneix com el Bar Bacó. El nom ho diu ja. Només entrar ens han encaminat al corral on una bona brasilada i un mostrador d'embotit i cansalada ens invitava a què l'esmorzar d'avui havia de ser torrada. Al principi ens ha creat dubte, tant per si era massa pesat per la bici, com per si el preu es disparava. Però el cos ens demanava que hi havia que tirar-se de cap a allò que tenia molt bona pinta i que no deuríem desaprofitar. Finalment, hem decidit demanar torrà. Hem demanat tímidament un tros de cansalada i una botifarra de ceba. El torrador es veu que ha pensat que en això no teníem ni per a començar i després de servir-nos el que havíem demanat ens ha oferit unes botifarres de carn i uns xoricets, acompanyats de pa de poble i all-i-oli. Mentre es torrava l'última tongada ens han portat un plat de patates en pebrera, a més a més de repetir de cacaus i olives per cobrir els descansos de torrada en torrada.Estàvem esmorzant molt a gust. Ha arribat l'hora dels carajillos. L'expectació era, que desprès d'un gran esmorzar no fallaren. I també en això es diferència de la resta de bars. El carajillo era especial, el seu sabor era diferent dels habituals. Sembla que portava una mica de licor que no hem sabut distingir si entre Cointreu o licor de cafè. Però a la fi excel·lent. I ací no acaba tot. L'amo ens tenia preparat un últim detall de la casa, un xupito de brosses.

Com mostra un botó

11:30h. i encara estàvem en taula, quasi dues hores d'esmorzar. Era hora de moure. Ens encaminem cap a la barra i en beu baixa demanem el compte. Expectants i tots amb un bitllet en la mà, esperem el veredicte. 6€. Ufff! respirem tots. No ha estat gens mal. Eufòrics ens encaminem cap a casa, comprometent-nos en l'amo a tornar. Ens apuntem aquest bar per a les rutes d'entre setmana. Ja en la porta ens brindem a acompanyar a Julio en direcció València fins a la redona de Sagunt.

Km. totals: 63km.