EIXIDA A CÀRRICA /SONEJA

Amb la intenció d'anar a Càrrica, puntualment hem eixit Joan, Pedro, Vicent, Tomás i Jose.  El trajecte des de l'inici ha seguit la rutina tranquil·la dels primer kilòmetres on la xarreta s'imposà a les pedalades i més després de l'eliminació del Madrid de la Xampions i que convidava a gaudir de la satisfacció que portàvem en el cos més d'algun integrant de la penya i carregant lògicament a Pedro per la seva vena madridista. Aixi hem arribat fins al poble d'Algar i a l'eixida de la localitat com sabeu hi ha un trajecte de pujada que m'ha servit per a provocar a Pedro recordant-li el que diu quan justifica les seves últimes derrotes al·ludint que ell és més de pujades llargues i no de pujades curtes i ací tenia l'oportunitat de demostrar-ho. No hem tingut que esperar gaire, enseguida ha tirat i l'hem deixat anar perquè es confie. Quan hem vist que començava a girar el cap, Joan i jo hem pensat el mateix, és l'hora d'apropar-se, i aixi ho hem fet. Ens hem posat a la seva altura i jo he començat a menjar-li el coco: "te veo fatigado, vas a volver a caer" i de sobte pense en fer una bogeria i li dic; Pedro, me'n vaig ja si pots vine i aixi ho he fet, atacant de darrere i esperant que no poguera seguir. La cosa ha funcionat i als poc metres ha afluixat, Joan i jo hem seguit i li hem mantingut una distància per a que es crega que pot alcançar-nos i quan ho ha tornat a intentar hem augmentat el ritme i definitivament a claudicat. Així hem arribat dalt i l'hem esperat a més a més de que darrere havien quedat Vicent i Tomàs com a espectadors. Però Pedro sempre te sorprèn dient "que és más adelante" i et passa i comença a prémer, no ens fotràs, farem l'últim esforç i serà més avant i també al clot; però ell pensa el que pensa i se'n torna a anar dient "nos veremos en Càrrica". Estava ferit i no pensa que darrere teníem a Vicent i Tomás. Doncs adéu. Jo amaine i hem quede esperant als de darrere. Joan i Pedro segueixen avant. I ara ve el que canvia l'eixida d'avui. Jo arribe al Juncar, pensant que Joan i Pedro haurien parat; però pareix que ho havien dit en serio i seguien. Jo pegue una volta per la redona del Juncar per a fer temps i esperar l'arribada de Vicent i Tomás i no hi arriben. Com que tardaven, trucada de telèfon a Vicent i hem diu que Tomás havia punxat. Doncs be, ací en el Juncar vos espere. I els de davant ja diran. Ho hem dit moltes vegades, podem fer totes les escapades i bogeries que vulga'm però en acabar, amainar i esperar, ja que pot aparèixer imprevistos, com ha estat avui i no assabentar-nos tots. Però alguns no aprenen mai. Doncs be, l'espera es feia més llarga del normal i hem ve la intranquil·litat, nova trucada de telèfon i hem diuen que la punxada es porta problemes i estan tornant ha canviar la càmera. En ixes hem toca Pedro, que on érem i perquè no arribàvem. Li explique la situació. Ells estaven en Soneja i els comente que es queden allí que per l'hora que era ja (s'havia perdut més de mitja hora) no arribaríem a Càrrica. En arribar per fi Vicent i Tomás seguim en la intenció de parar o be en Sot de Ferrer o Soneja. En això que ja venien Joan i Pedro, reagrupament i hem seguit fins que a la fi decidirem quedar-nos en Soneja. La primera paraula de Pedro en trobar-nos ha estat: "vaya ya me habéis fastidiado, yo que quería llegar primero a Càrrica". Hem arribat a Soneja i hem entrat en el bar de vora carretera, el restaurant Ginés. I com diu el refrany. "No hay mal que por bien no venga". Hem descobert un nou bar per aturar-nos.

Restaurante Ginés (Soneja)

Molt net, bon servici (dos cambrers vestits en camisa blanca i pantaló negre, com si estiguéssim al bar Calderón), uns bocates descomunals, cacaus, olives, vi i llimonà, i per acabar el carajillo, i que carajillo, es clar hem repetit, gentilesa de Vicent. I faltava pagar. Pedro ja començava a dir allò de "prepararos"; però no ha hagut sorpresa, hem pagat 5€. Acaben d'entrar en el llistat de bars a visitar i això que és de Castelló, ja era hora que en trobarem un. Deu ser perquè aquesta ruta és pas de molt ciclista de la zona de València i tot s'apega; però en aquest cas per a be.
La tornada ben contents l'hem feta pel mateix recorregut. I és precís tornar a comentar una nova derrota de Pedro; però com no va a aprendre mai i l'hem dit moltes vegades si fóra puta no li faltarien clients, a l'arribar baix del Juncar que els que passeu sabeu que des de la via fins a la gasolinera hi ha un tram de pujada que hi ha que emprar-se a fons, sobretot quan es diu allò de puntuar. Doncs bé allà que se'n va Pedro i es torna a repetir la mateixa jugada que hem comentat en la tornada. Ha acabat pegant braçades i dient que aquesta és l'última pegada, hem done per entregat i ja sé que no puc. Fins el dissabte o la propera ocasió.