Són les
8 i 8 minuts i, després de llevar-me les proteccions de goma de les sabates
me’n vaig cap al lloc d’eixida. Pel camí trobe a Pedro que ja pujava a
buscar-nos (poca feina té al llit pels matins). Arriba Pepe preparat per eixir
a fer un passeig a peu (no pot eixir en
bici) i al moment ho fa Joan, només falta David que eixirà uns minuts més tard
i ens agafa entrant en la carretera de Vilavella.
Ens
dirigim molt il·lusionats a Ribesalbes amb intenció
de visitar la presa i comptar els litres d’aigua però… resulta que el camí
de Betxí a Onda està en obres i hem dubtat una mica (com el ratolí que tracta
d’ exir del laberint) fins que Joan ens ha dut a una carretera plena de bonys
(pobre cul). No cal dir que la marxa és més que relaxada, el temps passa i… en eixir d’Onda només tenim temps d’anar al
bar.
Bon
esmorzar i molt bó el rebentat de rom. No hem tingut la visita del pardalet
amic de Pedro, però sí un gatet que s’ha fet amic de David (o millor de la
llonganissa de l’esmorzar).
La
tornada a casa no té cap anécdota digna de mencionar-se si no fora perquè per
tal d’evitar les obres abans esmentades hem canviat el recorregut i novament
hem hagut de fer d’hamster buscant el final del laberint per camins entre horts
i polígons industrials fins arribar a Betxí. Supose que el dijous sabrem
arribar a Canet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada