Amb aquestes expressions reprenc les cròniques d'aquest bloc, una vegada passat el mal son i que cap membre d'aquesta penya se li hagi vist ni la més mínima intenció d'agafar el bou per les banyes.
Molt de temps ha passat i moltes coses han ocorregut (s'han incorporat nous membres, les bicis amb motor, altres ho fan de tant en tant, algú ha aparcat momentàniament l'activitat); però el que no ha canviat, deixant de costat l'edat, és la bona sintònica d'una penya que no ha perdut en cap moment el compàs.
La qüestió és, que davant de que alguns membres de la penya han manifestat el seu estat de "mono" i que troben a faltar aquesta mena de diari i el fet que un dels objectius principals d'aquest bloc és el d'emmagatzemar tota la nostra activitat ciclista per reviure-la en un futur, m'he convençut i aquí estic. No sé si l'atrofia mental em permetrà treure tot el suc que s'espera; però almenys intentaré reflectir els nostres moviments esportius i les tertúlies interessants amb un toc d'ironia i sense cebar-se gaire en algun dels protagonistes del grup, que per portar sempre la baralla, té tots els nombres de la rifa per a que li caigui alguna bufetada. Però és la salsa de la nostra penya.
ANEM HI!
DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte (25/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes, Nàquera, Ribarroja i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'ENBERENGUER
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente, Toni, Antonio i Javi (amb el gendre)
Esmorzar: Bar Jardín (amb la companyia de Tomás).
CRÒNICA
Començaré amb dolçaina i tabal, anunciant el canvi excepcional i inversemblant de la penya amb la'assoliment definitiu de la formalitat de l'eixida (no sé si el mèrit cal atribuir-ho al confinament i en donar-nos solta, les ganes d'eixir de casa accelerava l'arribada al lloc d'eixida). Però amb l'arribada de l'estiu i el habitual canvi de residencià, sorprenentment es manté la formalitat i tot i la dificultat de la coordinació dels diferents punts d'eixida (La Vall, Moncofa, Xilxes) el compliment de l'horari de concentració en la redona de Xilxes és clavat. Coordinació que s'estén amb el retrobament dels de Naquera i Ribarroja (en el pont de l'Amistat - Camí de Lliria) i amb l'arribada al lloc de l'esmorzar del que va sempre al seu albir, tot just coincidint amb Tomás que ens ha gratificat amb la seva presència.
Per tal de justificar el ritme de les eixides, vagi per davant que la meua incorporació a l'activitat ciclista no hagués estat possible sense la solidaritat i companyonia dels seus components, cosa que no dubtava, com ja s'ha demostrat en Tomás i forma part de la idiosincràsia de la penya i perquè no dir-ho, el be que vos ve a vosaltres "canalles". Per tant anant a pas de convidat: però sense perdre mos, anem al lloc programat, avui Canet. Al principi he dit que moltes coses han canviat. Una de elles, i no sé si algú el tirarà en falta, són les picades en les pujades i els sprints; però com la infraestructura està adulterada, no es pot competir amb un motor entre mitges. "PUNYETERA VELLEA" Per tant com que les rutes sembla que no donarà molta crònica que no sigui el relax i la xarreta, que està molt bé. La majoria ho em donat ja tot i el que ens queda es allargar i esprémer tota l'energia que ens quede al màxim i arribar al lloc d'esmorzar que és el colofó a la nostra convivència.
I que dir de l'esmorzar d'avui. Per començar, com tous ja sabeu, dir que el coronavirus ens ha canviat la vida a tots trastocant-nos els nostres hàbits. costums que arriben a entorpir les garanties de trobar taula. Avui teniem programat esmorzar en el bar El Jardín i en arribar hem comprovat que estava tot reservat i a la fi hem pogut aconseguir taula perquè ha hagut una anulació. Ens hem acomodat no d'una manera adient a les normes establertes i hem sortejat la situació una mica apinyats. Hem demanat, portant-se la palma els xipirons, tant en bocata com en plat i amb el toc de la pebrera.
L'únic que s'ha eixit de mare ha estat Pedro, que no ha deixat de costat els seus calamars, com no, amb la pebrera. No volent assenyalar a cap; però si aquesta és la seva manifestació en la penya, no pot passar-se per alt les seves intransigències. Aquí ho deixem, de moment.
Recordar que la penya no té mai pressa en votar el camp i que la sobretaula s'allarga fins el migdia. Aquesta tertúlia incorporava una segona volta de carajillos i cafès per empassar alguna coca que Pedro, com encarregat de l'avituallament del dolç, busca en algun forn pròxim i que avui s'ha negat a anar (no sé si per por a pagar-la o que, malgrat a que algun s'hagi oferit a pagar-la, igual s'ha negat). Per tant en aquest sentit i que no serveixi de precedent, hem fallat. Qui no entra al drap en la segona volta són Antonio, Javi i el seu gendre (una de les noves incorporacions a la penya), que amb bon criteri volen fer el seu major recorregut fugint de la calor. A la vista que la taula restava buida, que el sol cascava sobre la taula i que alguns anaven passant per taquilla, hem mogut. Els avançats en pagar venien amb la nova del cobrament. I qui venia queixant-se. Ho pensat bé, Pedro. "SIETE Y MEDIO POR UN BOCADILLO DE CALAMARES!!!" Aço ens ha alertat als últims que hem anat a pagar. Ha hagut canvi de política d'empresa pel tema de Coronavirus? La llei és clara i no deuria. En acabar de pagar em tret les conclusions. L'esmorzar sòlid, sigui plat o bocata sencer, 6€, el mig bocata 5€. Perquè uns hem pagat 7 ó 6€ i Pedro 7,5€? Doncs la clau està en el carajillo cremat. Així que Pedro, has pagat 0,50€ per una flamerada de gas.
Tornem a caure al cepet; però si el xiquet vol donar la nota i li agrada, doncs ahi teniu a un despitralat que porta tot el matí amb la plorera que ha pagat 80€ per un jaqueta en compte d'un maillot i se la tert fora.
La tornada ha estat en companyia de Toni per camins fins arribar a La LLosa on hem fet l'acomiadamet per agarrar caus diferents. Vicent, Pedro Martínez i Pedro Fernàndez (l'altra incorporació a la Penya) en direcció Xilxes i Moncofa, Jose en direcció a La Vall i Joan, Toni i José Vicente (el més antic incorporat a la Penya) han restat en el bar de la Llosa per fer-se no sé quantes cerveses i en quant de temps (ja ho contaran si volen). L'únic que ens ha arribat és aquesta fotografia.
Si la formalitat es mantés comentar que s'ha decidit anar el dimecres a Eslida i el dissabte a Borriana. Una setmana per la província, donat l'absència dels "valencianets".
