EIXIDA A ALMENARA (06/07/2011)

Avui hem iniciat les eixides de meitat de setmana i ho hem fet coneixent un nou destí per esmorzar que no hem estat mai, Almenara, donat la proximitat a La Vall. L'itinerari ha estat el mateix que el de Petrés però allargant el punt d'aturada fins Almenara. El motiu ha estat a criteri de Joan que ho coneixia per ser un habitual dels seus esmorzars amb els companys d'institut i amb l'aval de bona qualitat i preu. No ens ha defraudat, inclòs el carajillo que com tots sabeu es la nostra vara de medir, ha superat amb nota, alcançant el podium del nostre ranking. De fet hem repetit. La tornada estaba programada en un principi per les Alqueries, al repetir carajillo i allargar la tertulia per la incorporació a la taula dels companys de Joan, vam decidir acurtar per La Vilavella i finalment ja en l'eixida d'Almenara ens ha trucat el fill de Joan que anava davant, que havia punxat i no s'aclaria i que anarem al seu rescat a la pedrera de Xilxes. Aixi que al peu de la pujada de Xilxes hem arreglat la punxada i hem perdut les ganes de fer més volta. Els xilxeros cap a la mar i els vallers cap amunt. Els morraleros que hem eixit són: Des de la Vall, Jose i David (per separats i amb rutes diferents com ja coneixeu a David), des de Xilxes, Joan, Pedro i Joan Carles que ha passat per la Vall a replegar al seu amic David per fer la volta pel Marienet. Jose, Pedro i Joan s'han agrupat en la rotonda de Cassanya. Al final sobre les 10h. tots hem acudit al bar El Cau, que així s'anomena, per als que us pergau per Almenara i vulgueu anar.

EIXIDA A GÁTOVA (02/07/2011)

Pels que estavem acostumats a fer ixides de la 3ª edat, avuí són paraules majors, si, hem recuperat una exida seriosa, hem anat a Gátova.
La convocatòria era atractiva pels components jovens i així ho han entés i puntualment han estat a l'eixida per anar-se'n logicament al seu aire i respetuosa per la resta i que amb una marxa intel·ligent hem fet el recorregut sense patir gaire. Pels que recordareu que era una eixida d'arribar a les dos, doncs a la una ja estavem en la Vall, encara que tot hi ha que dir-ho, ja que l'esmorzar no ha estat tant llarg com abans. Bé pensem que estem satisfets.
En quant l'emorzar, molt bé, podem dir que Gátova és l'altre santuari ciclista comparant-lo amb Eslida, sols en quant al nombre de ciclistes, que no en la qualitat de l'esmorzar.
Pels que consulteu el blog, ja estem en estiu i incorporem les eixides de meitat de setmana. Animeu-vos i aparegueu per l'eixida o contacteu amb els de la platja els que estigueu per eixos llars.

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/06/2011)

EUREKA! Avui hem segut una bona colla a l'hora d'esmorzar. Com la penya fundadora, com tots sabeu, està baix mínims, els més jovens han tingut la deferència d'acompanyar-nos aportant ademés dues noves incorporacions. No hi ha res com carn jove, ells en alça i nosaltres ringo-rango.
En la taula del bar de Canet ens hem ajuntat tretze components. Julio, Pedro, Joan, Jose, Quique, Toni, José Luis, Joan Carles, Ruben, David, Manolito i dos germans noubinguts, Marc i Pedro. Informar pels que desconfiavem del bar de Canet amb la marxa del germà a la platja que ha tornat i s'ha notat. Ens han servit ràpid i amb bocates ben farcits.
En l'aspecte esportiu destacar la tornada, que al decidir tornar amb la gent jove, hem tingut que apretar i portar tota l'estona un ritme viu i clar com s'adelanta tant, perquè no pegar la volta per La Vilavella. L'amic Pedro com està en Xilxes s'acomiadat en el creuament de la platja, jo pensava fer-ho en Moncofa; però ja anava calent i ningú girava, doncs cap avant. Una punxada quan deixavem la carretera de Nules per incorporar-nos a la de La Vilavella em va ajudar per agafar un respir. Agraïr que tots han parat i ja després de la reparació hem vingut més tranquils.
Al final la ruta des del campament base i dels que hem seguit la ruta tradicional ha estat de 75 Km.

EIXIDA A CÀRRICA (18/06/2011)

Després d'un parell d'intents en els que no vàrem poder esmorzar en el bar "Los Serapios" de Càrrica, avuí hem tingut sort i ho hem fet. Com continuem eixint només la parella, els del poblet, la qual cosa justifica i certifica el lloc d'eixida, malgrat les reticències d'alguns, som puntuals i sense espera, passades un poc de les 9:30 h. ja estàvem al destí. L'esmorzar ha estat de 10 com ja coneixeu els que ho estat. Quan estàvem en el carajillo ha arribat Toni des de Meliana, ell sols i ha tingut alegria perquè després de l'esforç patia de no trobar-nos. Una mostra més de que hi ha que respectar l'itinerari anunciat en el bloc. A la tornada Pedro ha intentat més d'alguna vegada convèncer per anar per Petrés. Que locura. Ja estava bé. Així que en el desviament del Juncar ens hem separat deixant a Toni sols. DES D'ACÍ VALORAR LA VALENTIA DE TONI D'AVUÍ.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (11/06/11)

Seguint en l'alternància Castelló/València, aquesta setmana ens hem anat cap a Albalat dels Tarongers. Novament la colla ha estat reduida a Pedro, Jose, David, Julio i Quique. Com no, els únics que hem fet grup, si es pot anomenar com a tal, ha estat Pedro i Jose, la resta, cadascú pel seu conter. A la tornada ja ens hem agrupat per vinculació geogràfica.
A destacar el bon tracte en el bar, on han presentat un esmorzar molt complet, farcit i de qualitat. Per arredonir-lo la tradional coca de Petrés, a la que Julio ha portat en el manillar des d'allí fins a Albalat, acompanyada d'un carajillo no massa ben aconseguit.
Informar que Vicent a sortit bé de l'operació i confia en si tot va bé, incorporar-se el més aviat possible. També destacar la noticia de que Tomás tindra un respir i descansarà tot l'estiu del seu tractament, el que li permetrà gaudir d'unes desitgades vacances en Griegos. Salutacions a tots dos i ens unim a la vostra satisfacció.

EIXIDA A ALMEDIJAR (4/06/2011)

Aquest dissabte, després de moltes eixides, la Morralla s'ha reagrupat a l'hora d'eixida i en el punt de partida. Si senyor, hem acudit 6: Pedro, David, Joan, Jose, Quique i Joan Carles. Pareix ser que no ha agradat la comparació amb la guardia civil i hem acudit tots els diponibles. Potser també el lloc de destí ha influit, ja que a Almedijar faria al menys dos anys que no anàvem. Però el grup prompte ha tornat a les mateixes. Prompte, prompte, només eixir de La Vall, Quique i Joan Carles, els joves de la colla, han dit que ja ens veurem en la taula, anem a pegar la volta per Castellnovo. Vaja, ja ens ham marcat la ruta! i sense preguntar!; perquè la nostra idea també era fer ixa ruta; però clar per tal d'arribar al mateix temps, doncs val, a l'arribar a Soneja anirem pel bufador. A més a més Pedro ens ha vingut en la cantinela de que:
--No estoy para salir.
--Me duele el lumbago
--He ido a la mèdica i me he hecho unas placas. No debo de forzar.
Clar, coneixent-lo, havia que provocar-lo fent apretonets i com no, ja el tenies darrere. Aixi que ringo-rango anem fent camí i ja en el tram del bufador en creuem de cara amb Quique i Joan Carles que venien a l'encontre. Pedro i Jose s'adelanten un poc degut a la xarreta que portaven David i Joan i que Quique i Joan Carles en una mostra de sobrats es deixen anar un poc mes avall abans de pegar la volta. Arribem al cementeri on s'inicia l'última pujadeta abans del poble i toca probar els renyons de Pedro. Penseu que seguirà els consells de la metja, provem. Jose tensa la cadena i no podia fallar, ahí està al costat, primer tram passat, quedaba l'últim tram i més provocació a Pedro, arriba el nebot Joan Carles, li apreta i ni metges ni medicaments ni polles en vinagre, allà que va Pedro, acabant esprintant i tot; però el nebot el controlava bé com no podia ser d'altra manera i arriven emparellats; però el "cuento" havia quedat al descobert.

Parlem de l'esmorzar, fenomenal, tots hem quedat satisfets i el preu com el de València. OK.
La tornada, com no de Morralla, tres per un lloc i tres per un altre. Hem eixit del bar i per davant anavem Pedro, David i Jose, requedant-nos per veure si venien; però dels tres no s'ha sabut res. Si voleu fer-ho saber ja ho direu, fent el comentari en el blog. Entreu i publiqueu la tocata i fuga de Joan (el que pensàvem que conservava el seny de la Morralla), Quique i Joan Carles (que tenen la dispensa de rodadors); però tots tres han estat poc formals. Res, que no tenim remei.

Comentar que a Vicent ja l'han operat del genoll i que tot ha ant bé. Això és bona senyal; perque de seguir tot segon el previst, gaudirem molt prompte de la seva companya en la carretera. VICENT, ET DESITGEM UNA PROMPTA RECUPERACIO.

EIXIDA A L'ORONET (28/05/2011)

Bé pareix que la nova configuració de la Morralla ja te forma organitzativa. Després de l'eixida d'avui crec que estic en la condició de dir que som el més paregut a la Guardia Civil. Com a infraestructura partim de dues comandàncies, la Comandància de La Vall i la Comandància de València. D'ací eixim primer els números, evidentment per parelles, des de la Vall eixim Pedro i Jose i des de València Quique i Toni. Les dues parelles iniciem la ronda cap al destí marcat. Arribem al lloc de guardia i allí poc després apareix el comandant David, cap de la Comandància de La Vall i el comandant Julio, cap de la comandància de València. Els donem les novetats i mamprenem el ranxo. Tot seguit iniciem la tornada cap a la comandància, ja cada parella amb el seu cap al front.

Bar el Chaparral-Oronet (Serra)

EIXIDA RIBESALBES (21/05/2011)

PER FI, HEM ANAT A RIBESALBES!!!!!!!!!
Avui la Morralla a retornat a Ribesalbes. Hem eixit dos subgrups, l'A amb Pedro i Jose i el B amb Quique i Joan Carles. De C, D,.......... ni se sap. El dos ens hem vist a l'hora d'esmorzar.
El possitiu de l'eixida ha estat veure un embassament fins els topes, mes amunt del poble.

També l'esmorzar amb un bon entrepà i un carajillo cassolà en pitxer de fang atabicat de llima, granets de café i canel·la, molta canel·la. S'han passat; però molt bo.
El negatiu, el preu, 6,80 ha estat excessiu. Es confirma que el territori Fabra és més car que el territori Camps. Uns" trajes" resulten més barats que un aeroport i butlletes de loteria. A veure si demà canvia el color polític i entrem en una etapa d'austeritat que es nota en els preus.
També ha resultat negatiu que en la tornada per les Pedrisses no hem pogut seguir el ritme de Quique i Joan Carles i els hem perdut de vista, el que ens arrima cada vegada més prop al Cosaors. Fins i tot més tard ens han passat els Cremaets a l'altura de Betxi que venien de la Barona, quina morrinya, us recordeu de les nostres eixides a la Barona, on han quedat!; a més tampoc hem pogut seguir el seu ritme. Al final jo he pagat el pato i de la Vilavella a la Vall he vingut agarrotat amb tirons. TANT DE CANET ESTEM "AGELIPOLLATS". LES NOSTRES CAMES ESTAN ENFIGADES. JA NO SOLS NO SOM NI PENYA; SINO A MÉS ELS QUE QUEDEM ESTEM EN LA ITV. PERÒ ALCEM EL DIT I QUE DURE.

EIXIDA PETRES (14/05/2011)

Bé, reprén la crònica; però després de veure la intervenció de Quique en la crònica de la setmana passada m'alegre de que així hagi estat; perquè és el que jo vullc, que tots participeu i doneu una nova visio de les eixides. Per tant done-vos d'alta en gmail i després Rubén que us habilite en el blog per poder hi participar. NO HO DIXEU PASSAR I ENDAVANT.
Mentre s'ho penseu jo seguiré fent-ho com si d'un diari es tractara, procurant no repetir-me (cosa difícil) i convidant a Quique a que ho fagi més a sovint.
Aquest dissabte ens hem retrobat en Petrés, que torna a ser un lloc destacat en el nostre itinerari per la qualitat de l'esmorzar. De la Vall hem eixit puntualment Pedro Joan i Jose i més tard com és habitual el "raro" de David. Ja pel cami ens hem creuat a l'eixida de Torres Torres en Quique i Toni, que per no repetir la ruta que havien fet, han decidit baixar per les Valls i seguir per la general a Petrés. Nosaltres hem seguit la ruta habitual en busca de Julio per aplegar tots sobre les 10 en un curt marge. Piter, el nerviòs, després de demanar l'esmorzar se n'adonant que tenia que estar prompte en la Vall per un compromís i ha anul·lat el bocata i amb un got de cervesa i quatre cacaus, ha pegat el bot. La resta hem gaudit de l'esmorzar amb un final de luxe en un "carajillo" molt acceptable i la clàsica coca farcida d'anous i passes.
La tornada cadascú al seu cau per la ruta de costum.
LA SETMANA QUE VE CANVIEM L'HORA D'EIXIDA A LES 8h. I SENSE MARXA ENRRERA ANIREM A RIBESALBES. AIXÍ SIGA.

Eixida Canet d'en Berenguer (7/5/2011)

Com Jose no va eixir el dissabte per compromisos amb S. Vicente i les seues activitats, faré aquesta setmana de cronista perquè quede constancia al blog de la eixida a Canet. Allà ens vam ajuntar Pedro, David, Julio i Quique. Jo amb una mica de retràs perquè esperant creuar-me amb els de la Vall, vaig arribar fins a Torres-Torres, allà vaig telefonar a Pedro i em va dir que estava a Sagunt esperant a Julio. El cas és que érem quatre i per tant varem fer quatre rutes diferents per anar. Caldrà seguir els consells de José de rebatejar la penya.
La volta en grup fins al Ventorrillo, i allí els de la vall a patir l'aire del que prèviament havien gaudit i els de València a deixar-se portar pel Déu Eolo.
Per al dissabte 14 Jose publicarà la ruta al seu bon entendre, per si serveix d'alguna cosa Julio i jo proposem si fa bo pujar a l'oronet i si no Petrés.

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (30/04/2011)

Eixida sense res d'especial en quant a la ruta. Destacar la converça llarga sobre la derrota del R. Madrid, 0-2 contra el Barça en la semifinal de la Champions per tal de matxacar a Pedro. L'altra cosa a destacar ha estat que la taula de l'esmorzar ha estat més nombrosa que l'habitual al acudir a Albalat a més de Pedro, Joan, Jose, David i Julio, Joan Carles, Ruben, Manolo, David i en cotxe Javi.
I fins ací la crònica. Si voleu ampliar feu comentaris que ja va sent hora que digueu alguna cosa.

EIXIDA A ESLIDA (23/04/2011)

Com que la crònica de la setmana passada algú la tractada de testament, avui va la noticia d'agència.

AGÈNCIA MORRALLA. Aquest dissabte ens hem vist en Eslida Joan, Pedro, Jose, Quique i Àngel (el francés de la platja de Moncofa) que s'ha unit a l'eixida de la Vall. La ruta ha estat tranquil·la i amb un ritme de xarreta parlant amb el francés. L'emorzar, el típic de la Paquita, amb repetició de carajillo (l'últim no ens l'ha cobrat perquè estaba roïn i hem protestat). Retorn a la Vall directes per La Vilavella. Pedro m'ha dit que fagi públic que en el Randero ha arribat primer. Sense més comentaris.

EIXIDA A L'ORONET (16/04/11)

PER FI HEM FUGIT DE CANET!

Alguns més inquiets que altres (s'han desvetllat i no han dormit bé) hem pres la direcció cap l'Oronet. Després d'una llarga temporada de pla, ens llançavem a la muntanya, Pedro, Joan, David i Jose des de la Vall i Julio, Quique i Toni des de la terra de la xufa.
Tots l'hem garrat en tranquilitat, alguns com David sense dir apenes bon dia se n'anat davant per fer camí com si els demés estavem per a tirar coets. Bé açò a Pedro, com sempre nervioset, ja li ha fet tirar davant "porque hay que cogerlo" Joan i Jose no li han fet cas i quan li ha paregut s'ha esperat i més endavant, quan David no ens veia aplegar a reduit per esperar-nos. Bones decicions de tots dos. A VEURE SI LA MORRALLA S'ENTERA QUE SOM UNA PENYA SERIA I ANEM JUNTS! al menys en el primer tram de l'eixida per tal de recuperar les xarrades i carregades de costum. Després ja vindran les bobaes, com aicí ha ocorregut a la pujada de l'Oronet, com no, Pedro, es clar, "muchachos os veo podridos, cunyadito te veo mal", provocació i adeu, ahi es quedeu. No ha tardat Joan en anar per ell i David i Jose a la marxeta cap a dalt. Prompte hem vist que Joan ha alcançat a Pedro, logicament, no aprén mai. Després de que ens han passat primer a nosasltres i després a ells una ristra de borrieneros, hem arribat dalt de l'Oronet. "Muchachos siete minutios llevamos aquí" Orelles sordes i a fer el tram final fins el bar, moment que ens han alcançat Quique i Toni, Julio ja havia passat i ens estava esperant dalt.
Bon esmorzar, el lloc amb els nous propietaris no desmereix a Raquel, molt de servei, de entre ell, ens ha tocat una joveneta, mirada entretelada de Julio i piropos de Pedro, retret de la taula. "viejos verdes". Bé ens ho hem menjat tot i el carajillo el de sempre, de ron i amb mel a banda, en les tarrinetes de costum.
Tornada a casa, Julio per Serra. i Quique i Toni en els de la Vall fins Algimia junts, on ens hem separat. La baixada amb fred, cadascú la feta segons el seu atreviment, David s'ha adelantat més que els altres, Joan més segur s'endarrerix, amb la companyia de Pedro. Baix arribem agrupats David, Jose, Quique i Toni i fent temps a que arriben Joan i Pedro, cosa que no ocurreix fins la pujadeta del Cementeri d'Alfara on arribaven atacant-se i que torna a perdre Pedro.
Bé, a partir d'ara la pelicula de l'eixida canvia. Pedro, calent d'haver perdut, es torna a posar nervios, es posa davant i torna a caure en la mateixa de fa quinze dies, vol tirar, no arrea massa, es creu que ens castiga, no ens deixa; però ell, cabut que cabut. Tots tranquils darrere d'ell i a la marxeta; però anem arrimant-nos a la redona d'Escales i en l'últim tram, on s'enpina la pujada, no ho pot remediar, esprinta i ahí la torna a cagar, torna a seguir-li José, i se'l deixa facilment, aquest es para per rentabilitzar la distància i ell encara vol aprofitar eixe moment per tornar a atacar i guanyar en l'ultim moment, però no el sorprén, Jose torna a apretar i arriba dalt sense problemes; però com no escarmenta mai, quan arriba a l'altura encara li diu: "es hasta la senyal del ceda el paso" (frase que l'ix entretalla i fonda de l'alé que portava). Si, Pedro, ens veiem en la senyal del ceda el pas de La Vall.
A partir d'ara permitiu-me que parle en primera persona i que me còrrega de gust, Pedro intenta seguir-me però prompte desisteix, jo girant-me de tant en tant, observe que esparea a Joan i David. Joan es posa davant i inicia la persecució, en ixe moment jo torne a apretar i encara que redueixen la distància, arribe en prou ventatge fins la corva del Pinyal, i veig que Pedro es requeda, i va darrere inclós de David. Ara es la meua, pose tot el que tinc i no pare ja fins la Vall, pensant que Joan ja no l'arrastrava i que Pedro ja era cadàver, si m'agarra algú serà Joan, però el meu rival era EL PROVOCADOR DE PEDRO. Ara el meu objectiu era tornar-li la piolota de l'Oronet, recordeu que ens va tirar en cara els set minuts que feia que havia arribat, doncs jo li tinc que treure el màxim de temps que puga i restregar-l'ho. I missió complida, arribe a la Vall, pose el cronòmetre en marxa i passen 3'29". Quan l'ensenye el rellontge la resposta ja l'esperava, "jo te he sacado siete" Ja, mira tu has pujat arrossegat pel teu cunyat i cara amunt i en 20 kilos menys, i jo he estat esperant a David. Ací t`han seguit arrossegant, anant inclós darrere de David. Finalment ho ha reconegut. Fins i tot ha canviat el resultat del R. Madrid-Barça que en tot el matí ha estat dient que guanyarà el R. Madrid 2-1 i ací en la Vall, quan li he dit que ara avui sols hem queda una altra correguda, que guanye el Barca. I respon, "si està como tú tranquilo que gana". GRACIES PITER

EIXIDA ESPECIAL A CANET (09/04/11)

Avuí tots els morralleros, des de els més antics fins als meus nous, llevat de Joan i Vicent que els ha segut impossible, ens hem reunit en la taula de Canet per retrovar-nos en TOMÁS I JAVI. Tots ens hem alegrat de reunir-nos i provocar en ells els records que de segur des de les seves cases cada setmana no els lleven del seu pensament i que avuí ha segut una realitat. Des de la prompta recuperació esperem que sempre que els vinga bé, estarem gustosos de repetir tantes vegades com vulgen aquestes trobades.
Com l'objectiu s'ha aconseguit plenament, que era la trobada i la ruta ja la coneixem de sobra, sols vull destacar un detall que em pareix significatiu en tan i quant justifica que aquest blog demostra que per a ells és el nexe d'unió amb la Morralla, em refereix a la coca que hem tingut en la taula, concretament la que ha portat Tomás. Ha estat comprada en Petrés, lloc on s'ha desplaçat abans i que tots sabeu és la millor valorada per la Morralla i que en aquest blog ha tingut el seu reconeixement. Gracies Tomás.
BÉ JO ESPERE QUE TOTS FEU ALGUN COMENTARI, MENTRES, ACÍ VA LA INMORTALITZACIÓ FOTOGRÀFICA

??????????????? (02/04/2011)

Quin plaer de ruta en bici cercant les aigües de l'embassament de Sitjar en el seu nivell més alt alimentat per les recentes pluges, creuant la presa i contemplant la força de l'aigua brotant sobre el curs del riu per a continuació adintrar-nos en la zona boscosa seguint la serpentejant carretera i sortejant els altibaixos dels desnivells per apropar-nos al poble de Ribesalbes accedint per l'empinada pujada amb el pertinent pique de Pedro per arribar primer.
Riiiiiiiiiiing, Riiiiiiiiiiiing!
Vagi el despertador!.
Hora d'alçar-se, estava somiant!.
Serà les ansies d'anar a Ribesalbes!
Ha arribat el dia.
M'arregle, m'equipe, agarre la bici i al lloc de partida.
Van apareixent Joan, David i finalment Pedro.
-- Vinga Pedro; que se n'anem a Ribesalbes!
-- Què Ribesalbes! Ha llamado Julio i he quedado en Canet.
-- Vas tu!
-- Cómo lo vamos a dejar solo!
-- Tu que has quedat, vas i li fas companyia
-- I bla,bla,bla...
Al final trencada de cor i cap a Canet.
Passe de crònica. Sols anuncie que el més bo estava per vindre. ARRIBEM A CANET I JULIO NO APAREIX. Els inicis de l'esmorzar ja s'ho podeu imaginar; pero jo com a calent que estava em vaig prometre que no hi parlaria en aquest blog. Ho farà David quan envie el comentari.
Espereu a que compleixi la paraula
Vaig a fer referència a l'ultima part de la ruta d'avui, la que s'aparta de les ja recomentades de Canet. Hem refereix al tram que va després de la cruilla de Moncofa, quan una vegada ens abandona David decidim seguir per La Vilavella on els tres a una no ho dubtàrem. Al meyns va ser la conformació a l'intent fallit de anar a la Serra Espadà fent una aproximació. I perquè no dir-ho també, Pedro es va passar tota l'estona atacant-nos, adelantant-se uns metres i nosaltres donant-li alcanç. I finalment arribem a la pujadeta de la Autovia que acedeix a la pujada del Randero i Pedro torna a atacar. I ARA VE EL CLIMAX, JOSE PRIMER LI DONA ALCANÇ, ES POSA A L'ALTURA, PEDRO APRETA, JOSE ES MANTÉ AL COSTAT, ARRIBA JOAN, LI ATAQUEM I EL DEIXEM UNS 20 METRES I JA AMB LA GENEROSITAT DE JOAN, JOSE ARRIBA PRIMER.

EIXIDA PETRES (26/03/2011)

Per a que es feu una idea del que s'ha convertit la penya La Morralla us la compararé amb LA DULA, ja que es dedica a anar replegant pel camí al seus componets. Si partim que l'eixida oficial és de la Vall, des d'ací no som gaire ningú. Avuí Pedro i Jose i ja a mesura que anem cap a la ruta programada van caen la resta. Primer Quique i Toni a l'altura d'Albalat. Tot seguit, passant Gilet, Julio i per últim, arribant a Petrés, David. Així que Tomás si encara tens en el cap el diseny dels nous equipatges, veges si creus convenient també canviar-li el nom a la penya per Penya Ciclista La Dula.
A banda d'aquesta introducció, en el referent a l'eixida, més del mateix. Destacar que el bar de Petrés de la plaça torna a obtenir bona puntuació amb els nous propietaris. I com no, la coca inmillorable, ben farcida.
Kilometres de la volta: 60Km.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (18/03/2011)

Per fi un dia explèndid, d'eixos que convida a gaudir de la bici. Joan apuntava que hauria estat un bon dia per anar a Ribesalbes i veure l'embassament i la pressa o a Alcudia de Veo que ha canviat el del bar; però ja se sap, no eixim de Canet, situació que ha inspirat a Joan a crear un pareat: "si vas tant a Canet te'l clavaran per lo més estret".
Hem eixit Joan, Pedro, Jose, Julio, Quique i Toni. L'esmorzar ha estat reposat i amb "coca i carajillo de repito" ja que estavem en la vespra de Sant Josep i hem celebrat el Sant de Jose.
La ruta habitual ha estat de 67 km.
La setmana que ve a Petrés per tancar la temporada d'hivern. El cap de setmana que ve es canvia l'hora i Joan no ix però a l'atra, i va de veres, anirem a Ribesalbes. PARAULA DE MORRALLA.

EIXIDA FALLIDA PER LA PLUJA (12/03/2011)

Dues setmanes sense eixir. Aquesta pluja ens baixarà la forma. Damunt el dissabte que ve es Sant Josep; així que per a no atrofiar-nos que vos sembla eixir el divendres, almenys el vallers, que si per alguna cosa hem d'agrair a les falles és per aquest dia de festa.
Ja diu alguna cosa.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (5/03/2011)

La pluja ha trencat l'eixida programada i tan sols Pedro i Joan han decidit eixir més tard amb la bici de muntanya i reunir-se en Julio en Canet. Ja veus Julio que al final has tingut companyia i no t'han deixat sols. Això són un bons amics. Jo com soc home de paraula i t'havia dit que a la setmana que ve a Petrés, ens veurem allí i així consta en l'eixida. També sé que la pluja vos ha respectat i no vos ho xopat. Jo he aprofitat per esmorzar en Montán com m'ho vist quan vos he passat en el camí direcció a Canet.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (26/02/2011)

Avuí la penya ha estat baix mínims. Sols hem eixit Pedro, David, Jose i Julio. La ruta d'anada la de costum, rodar per Sagunt per trovar-nos en Julio i la tornada l'hem acurtada per Almenara per acompanyar a David que sempre té pressa per arribar a la Vall. Total 60 km. L'esmorzar el bàsic, sense repetir de carajillo perque ja sabeu que ací no és bo i això que abellia; perque Julio, fidel al seu costum, ha comprat la coca i per a quatre la ració ha estat 1/4.

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (19/02/2011)

Com tots ja ho comprobat no eixim de la zona del Camp de Morvedre. Avui per variar del lloc de l'esmorzar en canviat de bar, que no de ruta i hem anat a Albalat dels Tarongers. Per 50 cent. fugim de llocs que mereix la pena no deixar; però ja sabeu, comptem en alguns "racanos" que no cal mencionar. Després tots valoren com molt bo l'esmorzar; però al final encara deixen caure que es car. Estem parlant de 5,50€ amb un bocata de 10 i els complements pertinents i la beguda que necessites. A més a més la climatologia ho permet ja i hem estat al carrer. Repetirem, sobretot ara que ve el bon temps.
Per a que aquestos "racanos" no es descapitalitzen, la setmana que ve ens trobem en Canet.
La ruta de 68 km pels que venim de la Vall i seguint el traçat oficial, l'hem feta Pedro, Joan i Jose, ha fallat Vicent per un compromís. Ja en la taula ens hem vist David, Julio i Toni. Farem menció que en el camí ens hem creuat en l'altra part de La Morralla: Quique, Joan Carles, Ruben, Jose Luis i David que anaven a fer més de 100km pegant la volta per l'Oronet i Massamagrell. Bé, amb carn jove o valents no podem competir. Nosaltres ens hem quedat en la postura comode; però sense cap enveja i que dure.

EIXIDA A PETRÉS (12/02/2011)

Amb una puntualitat inusual vam eixir Vicent, Pedro, Joan i Jose. Pel seu conter i seguint les travesses aparegué a l'encontre a l'altura de Gilet, David al temps que Quique, Toni i Julio. Malgrat arribar a les 10h, el bar de la plaça estava plé; així que vam anar al de l'entrada amb algunes reticències sobre tot de Toni per si el preu seria més car. Però l'esmorzar és l'esmorzar i havia que fer-ho. Al final no va ser car, 5€, content general i cara de satisfacció en Toni. Cap al cau i fins la setmana que ve a Albalat. Total 65 km.

Eixida a Canet d'En Berenguer (5/02/11)

Com que no vaig eixir el dissabte 5 de febrer vaig a fer menció de l'eixida per tal de que quede contància al blog i sume l'historial. Van eixir David, Pedro i Vicent per reunir-se en Julio en Canet.

Eixida a Canet d'En Berenguer (29/01/11)

Bé, la crida a la convidada de Pedro a sortit efecte i ha hagut una bobn acolllida. Apareguen en la taula de Canet 10 membres de la Penya: Pedro, Joan, Vicent, Jose, David, Quique, Toni, Julio, Joan Carles i Rubén. Perque ho podem dir i escriure amb lletres majuscules:

PEDRO ENS HA CONVIDAT

La ruta ha estat per Alfara direcció a Sagunt per Petres i trovar-nos en Julio que a la fi no ens hem trobat i cadascú amb acudit escalonadament inclòs Pedro que de tant en tant fa de les d'ell i avui ha estat uns d'eixos dies. Paciència, es fa vell i hara que ha complit els 65 anys es un gran pas a la vellea. Al final ho ha arreglat pagant l'esmorzar complet amb coques incloses. Una acció que encara estarà rondant-li pel cap i que al més segur ens restregarà continuament.

EIXIDA A PETRÉS (22/01/2011)

Com havia dit en l'anterior eixida la nova etapa d'esmorzar en Petrés ens havia agradat i com a mostra de fidelitat hem tornat aquesta setmana. Una de les coses que vam valorar va ser la coca i avui mostrem un primer plà.

La cara de satisfacció de Toni, Julio i David són la prova de la bona acollida que té.

A l'atre costat de la taula ens trobavem Pedro, Vicent, Quique i Jose.
La volteta ha tingut un recorregut de 60 km.

EIXIDA A ESLIDA (15/01/2011)

Com sabiem que la Paquita repartia fanals per a la bici hem anat per a no deixar-ho perdre. I efectivament hem vingut tots en un menys Pedro que com ja ho coneixeu ha demanat un altre per a la dóna. Serà que no vol que se li perga!. Vicent que ja ho tenia l'ha agarrat per a Tomás. Si algú de la penya li fa goig i no té pensat anar aviat li ho demaneu a Pedro. Hem eixit per davant Pedro, Vicent i Jose i més tard ha arribat David. Ja a les acaballes de l'esmorzar han aparegut en la mountain bike Pedreguer, Paco i Pagés. Per tal d'acompanyar-los que millor manera que amb un "repito de carajillo".

Aquest és l'autèntic "carajillo" de la Paquita

Si voleu saber tot sobre el carajillo cliqueu en aquest enllaç del bolg EL BUEN CARAJILLO

La tornada ha creat una confusió iniciada per una conversació entre Pedro i David que s'han provocat de pegar la volta per Betxí. Pedro li ha dit que poquet a poquet podriem anar per Betxí i David li ha contestat que ell si va però no poquet a poquet sinó en tot lo que puga. Per a continuació dir-me a mi que ell se'n va per La Vilavella. I així havia quedat la cosa fins que en la baixada del coll d'Artana Vicent s'ha posat davant amb cara de velocitat i ha agarrat direcció Betxi ignorant la conversació de broma de David. Així que hem seguit a Vicent menys David que ha complit la seva idea i ha seguit cap a La Vilavella.
Com que ja era tard hem arribat a Nules i hem seguit per La Vilavella fins La Vall.
Total 66 km.

EIXIDA A PETRÉS (8/01/2011)

Avui la penya ha reunit una bona colla en la taula del bar de la plaça de Petrés. Com ja es habitual, des de diferents punts de partida i amb rutes diverses hem acudit Pedro, David, Paco, Joan, Vicent, Jose, Julio, Quique i Toni. La coca de Julio no ha faltat, que per cert estava de 10 i a més a més David ha pogut convidar a la resta.

Una mostra de la gratitud de Julio que cada setmana ens proporciona aquesta bonissima coca i que crea aquest bon ambient de tertulia acompanyat pel popular carajillo

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (05/01/2011)

Una eixideta relaxada a Canet per trovar-nos en Julio que no havia pogut estar en la de cap d'any. Per cert que no ho aparegut la meitat. On estaveu els malquedes de David, Paco i Vicent?. Bé com a novetat hem tingut la companyia de Pedreguer. Per cert, que Pedro ha vingut en la mountain bike, pensant en trobar-se en Paco i li ha eixit mal la jugada, s'ha trobat en una altra mountain, la de Pedreguer i que a la fi ha acabat torrat i a recules.
L'altra novetat és que hem fet el primer esmorzars sense fum, la nova normativa antitabac ja està funcionant. Els viciats, al carrer amb dues estufetes per a mentalitzar-se contra el fred.

EIXIDA A ESLIDA (30/12/2010)

Avuí hem fet la típica eixida de final d'any i encara que en un principi estava programada a Canet, la absència de Julio a última hora per un compromis mèdic, ha provocat el canvi de plans i anar al lloc més emblemàtic per a celebracions de la Penya, La Paquita d'Eslida. Tan sols hem pogut acudir Pedro, Joan, David, Vicent, Paco i Jose. Ens hem trobat a gust i xerrant xerrant amb dolços i dos carajillos ens s'ha fet vora les dotze. No ha faltat el brindis en el que toTS vÀrem coincidir en el mateix: LA PROMPTA RECUPERACIÓ DE TOMÁS
I el més destacat de tot.

ENS HA CONVIDAT DAVID

Com a celebració de la seva jubilació i que ens la debia. Tranquils els qui no ho estat; perquè ha promés que a mesura que vos aneu trobant amb ell vos convidarà.

LA MORRALLA VOS DESITGA UN BON ANY 2011

EIXIDA A AZUEBAR (Mountain bike) (27/12/2010)

Avui ha estat una eixida novedosa. Hem deixat la bici de carrera per la de muntanya. Hem eixit: Pedro, Paco, David, Vicent i Jose. Ha estat una volta molt agradable i distreta. Un canvi radical en el paissatge i en la dificultat. L'opinió de tots ha estat que és una alternativa a repetir. La ruta ha estat per Escales fins arribar a Azuebar on hem fet un bon esmorzar-dinar amb el corresponent carajillo en repetició.

Vista desde la Dehesa

Eixida a Canet d'En Berenguer (18/12/10)

Com a novetat d'avui hem de destacar la companyia de Javi que després de quasi un any sense veure'l s'ha allargat per esmorzar amb la penya. A més a més la taula donava goig; perquè ja feia temps que no ens juntavem 10 persones (Javi, Julio, Quique, Toni, David, Paco, Vicent, Pedro, Joan, i Jose). Pareix ser que segons diu Javi, la lesió que té l'impidirà encara agarrar la bici; així que el que has de fer és no deixar passar tan de temps i acudir més a sovint.
Novament s'ha demostrat que som uns bons clients i malgrat estar el bar plé, Pedro s'ha encarregat de parlar amb l'amo i ràpidament ens han preparat una taula.
En quant a la ruta l'hem acurtada a l'anar, ja que el fred es notava i teniem ganes d'arribar prompte al bar. La tornada ja ha estat per La Vilavella. Al final 70 km.

Aquestes fotos corresponen a la ruta que fem per anar a Canet per Sagunt. Estan tretes des de d'alt del Castell de Sagunt aprofitant que el dijous passat vaig anar d'excursió amb els xiquets per visitar el castell. La primera és la glorieta que hi ha al final del camí del cementeri i l'altra el pont que passem per anar al port.

EIXIDA A CÀRRICA /SOGORB (11/12/10)

Per fi hem pogut esmorzar en Cárrica. Hem estat molt agust ja que la penya torna a augmentar i Pedro i Jose han tengut la companyia de Joan i Vicent des de La Vall, més tard ens ha alcançat David que ha fet un gran esforç amb una crono excel·lent i ja en la taula han aparegut els faros de Quique i Toni des de València. Per gaudir del moment hem repetit de carajillo que sol ser després del de la Paquita el millor. El recorregut ha estat de 65 km.

Eixida a Canet d'En Berenguer (4/12/10)

Una vegada més es salta la programació per arropar a Julio. El lloc com no, Canet. En aquell bar ja som uns bons clients i la proba ha estat que malgrat no hi haber lloc, amb la pericia de l'amo, en un moment ens va habiltar dues taules per als que vam acudir: Pedro, Jose, David, Quique, Toni i Julio. La ruta ha segut més curta degut a que Pedro i jo no hem pogut ser puntuals per anar a buscar a Joan que al final no va eixir. El sopar de la nit d'abans no li va sentar massa bé. La tornada per acompanyar a david també va ser curta al tornar per Almenara. Total 60 km.

Eixida a Canet d'En Berenguer (27/11/10)

Hi ha una dita en castellà que diu:"Quien madruga, Dios le ayuda" i açò és el que ens passa a Pedro i a mi. La parella que ens hem quedat. Eixim puntuals, a més a més, des del Poblet, el que suposa que estem fora del poble i tenim temps per fer una ruta d'estiu. Hem anat a Canet pujant pel Juncar, baixar fins el Port de Sagunt, esmorzar tranquil·lament i tornar pegant la volta per la Vilavella i arribant a casa abans de la 1h. Damunt el final ha estat exigent per que ens ha alcançat Vicente Arzo, el paraolímpic, venint de Vilavella i per no fer el ridícul hem seguit el seu ritme, que tot siga de pas, les rotondes les hem passat de luxe, perquè els cotxes amb ell si són solidaris i respetuosos. Al final 80Km. Nomenar que en l'esmorzar ens hem vist David, Paco, Julio, Antonio i Quique.


Mostra un mapa més gran

EIXIDA A ESLIDA (20/11/2010)

Per fi he pogut estar en la Paquita. Feia més de 6 mesos que no hi apareixia. Les altres vegades bé per estar tancat o per no poder eixir havia passat de llarg. Hem acudit amb la idea de comprar loteria; però la novetat és que la Paquita ja no ven loteria; així que els que desitgeu jugar a eixe número ho aconseguiu pel vostre compte.
En quan a l'eixida seguim eixint sols Pedro i Jose. Ens hem convertit en parella de fet. A l'esmorzar després han aparegut David i Paco. Després de tant de temps, l'esmorzar m'ha caigut de cine i els carajillos amb repetició, de luxe. Tornada junts fins a La Vilavella i Pedro i jo hem continuat per Xilxes, amb el vent com a protagonista; però protegits per un grup que ens ha passat i en els que hem fet una bona troçada fins a les portes de Xilxes on Pedro ha punxat i ens hem quedat. Total 58 km.

EIXIDA A PETRÉS (13/11/2010)

Després d'una llarga temporada sense parar en Petrés, aquest dissabte ho hem fet i hem tornat al bar de la plaça. Ha hagut opinió per a tots els gusts entre els quatre que hem estat: Pedro, Jose, Julio i Antonio. Crec que es més fruit de que ens hem desacostumat de vindre i que estem massa supeditats a la qualitat i preu de Canet; però si som pacients i agarrem la confiança que teniem quan veniem abans, detecte que qui ho porten ho deuen de fer bé a la vista de lo ple que estava. El preu és molt tentador: 3,50€ mig bocata (que està molt bé de tamany)i 4,50€ sencer. Per tant en la meua opinió no l'hem de descartar. Entre altres coses perque si hi ha varietat en les eixides seran més entretingudes. Per cert que en el camí ens hem topetat en Quique que sabedor de la ruta ha vingut a l'encontre però amb la intenció de saludar-nos i tornar a Paterna per un compromís. És de agrair el seu encontre per que demostra que és un dels pocs que hi entren al blog i sap on anem cada setmana i si està al seu abast fa ver vindre.
Una altra situació a destacar és que la Penya esta baix mínims. Ens hem quedat sols Pedro i jo. Amb aquesta situació, que es repeteix més d'un dissabte i té maneres de seguir, ha fet que Pedro ixca en la seva i eixirem del Poblet que és el que volia i amb aquesta situació té tota la raó. Doncs ja sabeu, els que pergau la gosera i vulgau aparèixer algun dissabte, arrimeu-se al rellontge de la clínica.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (6/11/2010)

Venir que estoy solito! Eren les paraules que llançà per telèfon Julio a Pedro el divendres per la nit. I qui es nega a una cridada tan llastimosa. Doncs canvi de ruta i cap el forat. Amb marxa relaxada vam eixir sols Pedro i Jose. Vam esmorzar amb Julio junt a la taula de Severino i Pavana. Abraços i recordatoris del tenis més algunes altres batalletes. Ja vegeu és la ruta i el bar dels jubilats. Aquest dissabte el que ha convidat ha estat Julio i no perquè hagi xafat cap conill, simplement li abellia fer-ho. Igual s'inicia una nova tendència i cada setmana ens toca a u. Ho sabrem la setmana que ve si Pedro es llança, perquè per edat li toca a ell. Si voleu saber-ho i aprofitar-se de l'hipotetic aconteciment, aparegueu per Petrés el proper dissabte.

Eixida a Canet d'En Berenguer (30/10/10)

Si sempre dic que hi ha poc que comptar en les eixides i que solen ser rutinaries. Avui malauradament tenim que comptar amb un percanç que per sort ha eixit bé. La cosa ha estat que Vicent ha atropellat un conill que li ha eixit de la cuneta i ha volat de la bici fent-se només unes magolades i que per prudència hem determinat que torni a casa.
Que com he dit al principi no ha resultat res i l'únic que ha pagat el "pato" ha estat el pobre conillet (o conillot, perquè com deia Joan que la retirat de la carretera, pesaba sobre el kilo i mig). Una vegada passat l'esglai ens hem permet el luxe de fer una mica de gorja pensant si agarràvem el conill per guisar-ho o no.
Com a mostra del bon estat, Vicent ha aparegut després en cotxe per esmorzar amb nosaltres i com a mostra d'alegria, per no passar-li res, ens ha convidat a esmorzar. En la taula ens hem reunit Joan, Julio, David, Vicent i Jose.
UNA MÉS QUE COMPTAR. Però pareix ser que anar a Canet no ens senta massa bé. No volem creure en "gafes" però les coincidències ahí estan.

Aneu en compte que en qualsevol moment salta la llebre

UNA MIRADA RETROSPECTIVA

Ja ha plogut des d'aleshores. Gaudiu de la joventut

Bar la Paquita

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (16/10/2010)

Seguim per la zona valenciana. Hem caigut en un círcul viciòs. L'única novetat ha estat que el bar de la plaça al que habitualment anem estava tancat. Així que hem probat l'altre. No és gran cosa amb els bocates. A destacar la gentilesa que han tingut d'oferir-nos un plateret de rovellons i que els carajillos són prou millor, fins i tot hem repetit. Hem acudit Joan, Vicent, Jose, Julio, Quique i Toni.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (9/10/2010)

SENSE COMENTARIS ESTIC FINS...........DE CANET

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (02/09/2010)

Com no podia ser d'altra manera, que anàvem cap a la zona de València!, doncs ja està clar, a Canet. La veritat que s'esmorza bé i barat; però u ja es cansa del lloc, ja que la ruta és prou monòtona i el tram de Sagunt una mica perillòs. Per tant anirem alternant una setmana per ací (jugant també en Petrés, Albalat i l'Oronet)i l'altra per la Serra d'Espadà, aprofitant per compaginar els llocs tradicionals amb la recerca d'alguna ruta nova.
L'eixida d'avui com sempre la fa atractiva el posar-se amb Piter, però avui amb motius. Els que el coneixeu ja sabeu que té que fer de les seves. També sabeu que ja fa temps que quan veu a la penya dels Cosaors sempre vol seguir-los. Doncs bé avui ho ha aconseguit ens ha deixat per anar darrere d'ells i seguint una ruta diferent. Si moltes vegades li hem dit que té que acabar en ells, avui ha realitzat ja el bateig. El problema ha estat al arribar a Canet que en la taula dels Cosaors era un clamor i la converça girava al voltant de Pedro i més d'un ens ha dit que ahi el teniu per a vosaltres. PEDRO, NO HAS SABUT DEIXAR-NOS EN UN BON LLOC. Pedro serà noticia en l'entorn ciclista de La Vall durant una bona temporada i ja sabeu, quan ens passen els Cosaor, tapem-nos les orelles. Com dia Pedro, en La Vall són molt carregadors. Donc aquestos són d'aupa. Preparem-nos.
Bé en la taula del bar de Canet ens hem juntat: Pedro, Joan, Jose, Julio, Toni, David i Paco (Molt bé Paco ja veiem que t'agrada). La resta de la penya ha fet descans perquè demà van a fer la cursa de València, menys Vicent que tenia compromís.
La ruta oficial ha estat des de La Vall per Alfara i Algimia, Torres Torres, (ací Pedro ens ha deixat), Estivella, Gilet, Sagunt, Port de Sagunt, Canet (esmorzar), El Ventorrillo, Almenara, Nules, La Vilavella, La Vall d'Uixó. Total 75 km.

EIXIDA A CÀRRICA /SOGORB (25/09/10)

L'eixida del dissabte es va planificar amb l'intenció de no perdre les rutes de Castelló i la visita al bar de Càrrica que tan bé esmorzem; però com tots tenen dret a vacances malauradament ens vam equivocar de data i ens vàrem topetar que estava tancat per vacances. Aixi que vam recòrrer al plan B, que ja l'haviem utilitzat aquest estiu quan tampoc vàrem poder esmorzar ací per estar ple i tornàrem cap a Sogorb a un bar que està en la zona industrial i que està molt bé i on els bocates són de "desarroll" tenint una mida de més de mitja biena, els corresponent cacaus, olives, picantets i la beguda que hem necessitat, rematat amb uns catajillos cremats que no estan mal. El preu el que ja sabem per la zona de Castelló, 6€. Ho valien. Cap queixa. Ben pagats.
A la taula van acudir de La Vall: Pedro, Joan, Vicent i Jose (David va cridar des de Eslida pensant que haviem quedat allí). De Paterna, Quique i des de La Vall però pegant la volta per Alcudia/Val d'Amonacid: José Luis, Joan Carles, Rubén i David.
El vent ens va acompanyar durant tot el trajecte, tenint-lo de cara a l'anada i afavorit-nos a la tornada (Un plaer). Total kilometres de la ruta oficial: 64Km.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (18/09/2010)

Com que últimament la pàgina està prou oblidada i amb el compromís de que no decaiga, reprenem la crònica de l'eixida amb una condició. QUE HI FEU COMENTARIS DE LES EIXIDES!!!!!.
El dissabte vam aconseguir desenganxar-nos de Canet i vam acudir a Albalat, un lloc habitual i que no deuriem oblidar. Es tracten molt bé i l'esmorzar és molt complet.
Com ja és costum en la Penya eixim per grups. L'oficial, que és el que ix de La Vall i a l'hora de convocatòria, 8h. Erem Pedro, Joan, Vicent i Jose. Des de Xilxes Quique i Sergi, des de València, Julio i més tard des de La Vall, David i Paco Falcó. Ha estat un plaer la companyia de Paco i des d'ací et convidem a que t'enganxes.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (28/08/2010)

Bé, després de mes i mig sense estar en la penya, avuí apareix i entre al blog i ja veig que ningú s'animat a dir res. Pel que m'han dit ha estat un estiu desllavasat i on cadascú ha anat a la seva. El que si sé és que el sopar del passat dijous ha estat explèndit i que tots els assistents ho gaudit molt, encara que us haveu passat en la beguda i més d'algú a tornat piripi a casa sinó s'ha desvetllat per la quantitat de café presa gràcies a l'atenció de Pili, la dona de Vicent. Dels detalls de la vetllada si algú vol parlar i incorporar el recordatori fotogràfic que ho faja o m'ho fagi arribar.
En quant a l'eixida d'avui hem anat a Canet que pareix ser és el nostre llar del jubilat i del que alguns estan enconyats. Una variant de la penya que ha sorgit aquest estiu m'han dit que anava a Eslida. Com que nosaltres també volem acomiadar-nos de l'estiu en la Paquita, hem quedat pel dilluns anar. Aixi que els que s'entereu i si voleu repetir, ja ho sabeu, a les 8:30 en La Vilavella.
Aprofite per desitgar al colectiu docent i als que també acaben les vacances, una bona entré a la tasca. Retrobem-nos la penya que comença el nou curs ciclista.
SALUTACIONS A TOMÁS, QUE ESTA TENINT UNA BONA RECUPERACIÓ I AL QUE RECORDEM CONTINUAMENT I LI DESITGEM FORÇA EN LA LLUITA DE CADA DIA PER RETROBAR-NOS EL MÉS AVIAT.

Eixida a Canet d'En Berenguer (17/07/10)

Eixida planeta per a soltar els músculs dels "trasnochats" de la platja i dels perduts del poquer (els cunyats) al que a Pedro la tingut sense dormir pensat en el 20€ que ha perdut. Malgastador! en això tenies per a quatre esmorzars. La ruta l'hem feta Pedro, Joan i Jose pel Juncar fins a Sagunt i d'allí a Canet pel Hospital de La Mini Fe. Allí ens hem trobat en Quique i el fill. La tornada per La Vilavella. Total 81 KM.
Amb aquesta crònica jo faig una aturada de biciclita per embarcar-me en el camí de Sant Jaume durant uns 15 dies. Que gaudiu de les properes eixides i si algú vol posar les cròniques que ho faja.

EIXIDA A NÀQUERA (10/07/2010)

El que tenia que ser en un principi una eixida a l'Oronet s'ha convertit en una baixada a Nàquera i acabant pegant la volta per Masamagrell; pero seguint a Julio quasi ens porta a Valencia i hem arribat fins a Museros. Una "encerrona" que ha suposat 90 km. Ens hem trobat en la taula Joan, Pedro, Jose i Julio. Després en la tornada ha vingut a l'encontre Quique i ens hem trobat en Sagunt.
Damunt el bar que esmorzavem habitualment ha canviat de persones i ara és una geladeria que igualment ens ha servit l'esmorzar per a nosaltres sols. No hem eixit mal parats, 5,5€; però ja no és el que era. Per destacar algo la galanteria de la cambrera cosa que posa melosos a Julio i Pedro i que a la postre es converteix en 75 cèntims més que tras una negociació sa rebaixat als 50 cent.

EIXIDA A RIBESALBES (07/07/2010)

Pel que sé de l'eixida del dimecres a Ribesalbes és que ho eixit escaldats de l'esmorzar. Ja ens contareu aquest dissabte
La bona noticia de la Penya és que Tomás ha eixit bé de l'operació i evoluciona favorablement.

EIXIDA A CÀRRICA (26/06/10)

Avui la penya s'ha partit en dos fronts com ja va sent de costum. Els faros (Joan Carles, Ruben, José Luis i Quique) han fet la rura del club d'atletisme en direcció a la Pobla de Benifassar amb la intenció de fer la parada de l'esmorzar i tornar (ja direu com vos ha anat). Dels altres hem eixit Pedro, Joan i Jose per a fer la ruta programada, a Càrrica. La resta de la penya del que savem és que hi han dos averiats: Julio que s'ha operat del nas i Tomás que li han llevant la pendis. Que vos recupereu tos dos el més aviat.
De la crònica a Càrrica cap novetat que no sapigau.
Ve, a veure si la setmana que ve ens trobem en l'Oronet la majoria.
BON ESTIU!

PROPOSTA EIXIDES CAP DE SETMANA.

Obric aquest apartat per incloure aquelles excursions que a cada u li puga avellir fer al llarg de l'any, de durada variable, amb família o no, i puga ser comentada al bloc.
S'esperen sugeriments i comentaris.
Per exemple, per aquest mes d'agost es va parlar d'anar al Penyagolosa. On fer nit, quants dies?

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (19/06/2010)

Avui no hi ha cap teorema per a resoldre. Ja és un fet que la Morralla meneja diferents fronts i sols ens vincula l'esmorzar. Avui en Canet ens hem trobat Pedro, Jose, Julio, Quique i José Luis. Destacarar que la ruta del campament base avuí ha complit, fent el recorregut al mateix nivell que el grup avançat, ja que Jose i Pedro han fet els mateixos kilòmetres a l'anada i com a la tornada han tornat junts doncs han quedat molt bé. Total kilòmetres: 90.

EIXIDA A ALTURA (12/06/10)

Per fer la crònica d'avui hi ha que desenvolupar la propietat associativa.
La penya ha estat integrada per tres grups als que els anomenarem A, B i C.
L'equip A = 2 (format per Pedro i Jose)
L'equip B = 2 (format per José Luis i Rubén)
L'equip C = 2 (format per Quique i Toni)
Cada equip ha fet una ruta d'anada distinta.
Equip A: La Vall-Altura directament per Algar.
Equip B: La Vall-Oronet-Altura
Equip C: València-Oronet Altura
L'equip B i C s'agrupen en l'Oronet.
Recorregut d'anada: A + (B + C) = (2 + 4) = 6
La propietat que desenvolupa la tornada ja és més complicada
Primer tram: Altura-Soneja: A + B + C = (2 + 2) + 2 = 6
Segon tram: L'equip C se'n va cap a València. Els equips A i B segueixen cap Azúevar
(A + B + C) - C = ( 2 + 2 + 2) - 2 = 4
Tercer tram: Abans d'arribar al cruce de Xovar es planteja pegar la volta pel coll del Negre. Tres diuen si (Pedro, José Luís i Ruben) un diu que no (Jose).
(A + B) - (A-1) = (2 + 2) - 1 = (4 - 1) = 3
CONCLUSIÓ: Acabem de resoldre el TEOREMA DE LA MORRALLA.
Esta penya ÉS MORRALLA!!!

Eixida a Albalat dels Tarongers (05/06/10)

Tot i que Quique ens anima a fer recorreguts més llargs per preparar-nos per a Penyagolosa els vallerets estem enrocats en la comoditat i seguim en les mateixes eixides com si l'hivern no haguera passat per a nosaltres. A veure ara que tots tenim les vesprades lliures si incorporem alguna eixida entre setmana (cosa que Pedro i Joan ja ho fan). De totes les maneres amb patiment supose que hi arribarem a Penyagolosa.
L'eixida d'aquest disssabte una vegada més a Albalat. Trajecte habitual i entre xarreta i xarreta fin al lloc de l'esmorzar. Allí ens hem reunit Pedro, Joan, Tomas, Jose, José Luis, Joan Carles, Quique, Toni, Julio, Antonio i Ruben (que ha aparegut en cotxe). Com vejeu tota la penya al complet a excepció de Vicent que està liat en les proves del valencià, Javi (que no sabem res d'ell) i David al que des d'ací l'animem a que poc a poc i superant els mals moments ens complaga amb la seva companyia.
El kilometratge de la solera de la penya ha estat de 70Km.
Quique que ha encetat una altra via d'escrit que incorpore la seva ruta i la resta també ho pot fer des dels comentaris.

Eixida a Benissanó. (29/5/2010)

A la espera de que pengeu léixida del dissabte 29 de maig, aquesta setmana publicaré la eixida de l'altra versió de la penya, la dels valencianets. Al bar de davant de l'embotelladora d'aigua i al peu del castell de Benissanó, ens juntarem Antonio, Julio, Toni, Rubén, Jose Luis i Quique. Els dos primers van anar via Bétera i Llíria, els tres últims des de La Vall pel Oronet, i Toni a trobarse amb els de la Vall. A la tornada Toni ens va acompanyar fins al Oronet, fent-nos patir una miqueta més del que teniem pensat. Del esmorzar, com ja se sap per esta zona, millor preu, quatre i mig, en un ambient relaxat, gaudint del relat de les aventures nocturnes de Julio. De la ruta, varem eixir una miqueta de la rutina habitual. Total Km des de La Vall 114.
Nota: Els que es plantegen aquest estiu fer alguna excursió llargueta tipo Penyagolosa, haurien d'anar allargant les eixides, per anar adaptant el "body" a aquests menesters.

Eixida a Canet
Com que jo no vaig eixir (feines agricoles ho van impedir "cremar llenya") i Vicent (s'iniciava com tots els anys en les proves del Valencià), avuí m'enterat de que la ruta que vàren fer els altres va ser a Canet i eixiren Pedro, David i Tomàs.
Jose

EIXIDA A CANET D'ENBERENGER (22/05/2010)

Eixida plana però amb un recorregut més o menys llarg per fer al final 75km. Aquest ha estat el recorregut des de La Vall i que hem fet Pedro. Vicent i Jose (Tomàs ha vingut directament per baix). La resta, Quique, Toni, Julio i Antonio no sabem el recorregut però podieu fer les vostres aportacions en els comentaris que hi han al final de la crònica.
La volta d'avui ha estat per la carretera d'Algar fins al pont que ens desvia a Algimia (aquest tram l'hem fet a un bon ritme perquè Pedro ha volgut alcançar a la penya del Gallo que ens havia adelantat a l'eixida de La Vall). Després hem seguit per la ruta de Petres, hem continuat cap al pont del desviament a Sagunt per entrar direcció Sagunt i en la redona de la cruïlla de Canet hem agafat la direcció fins arribar al poble i buscar el bar de l'esmorzar en el que amb una discusió si entre esmorzar dins o fora hem estat una estona fins que optarem per dins. Ho hem dit varies vegades i ho tornem a repetir, seguint sent el bar en el que millor i més barat s'esmorza. A destacar avui per no parlar només de llonganisses i botifarres la conversa filològica i toponímica sobre el nom del poble de La Vall d'Uixó /La Vall d'Ujó/ La Vall d'Uxó. Com espectador de privilegi entre els dos fronts establerts entre Julio i Vicent i les aportacions d'Antonio han fet una conversa que hem de destacar de cordial i ben documentada i el que ha estat el més important, sense alterar-se. Sincerament he gaudit gaire; perque després de molts anys, les idees m'han quedat molt clares. Gracies a tots tres.

Crònica de Quique:
Com Toni ha estrenat domicili a Torre en Conill, urbanització de Bétera situada al costat del camp de golf, eixquerem des d'allà. Varem anar pel Oronet, per això dels pardalets i la natura, Torres-Torres i pel camí de les valls fins a Canet. La tornada la varem fer per baix, Port de Sagunt, Puçol, Rafelbunyol (fins aci amb els de la capi), i pel camí de Llíria fins Bétera, on li ensenyi a Toni una ruta per arribar a la seua nova casa sense travessar la població . Serien sobre 100 km, una mica menys per Toni, una mica més per a mi.
Qui vullga més detalls, que ho consulte al google maps.
Aquesta aportació que ha fet Quique ha estat des de els comentaris. La pose per a que s'animeu i la resta aneu fent el mateix.

EIXIDA A CÀRRICA/SOGORB (15/05/10)

L'eixida d'avui ha estat marcada pel vent que ens ha importunat bastants a l'anada, encara que ens ha afavorit a la tornada. Per l'altre costat hem tingut que canviar de plans a l'hora de l'esmorzar, donat que el bar Los Serapios de Peñalba estaba ple i no hi teniem lloc. Per tant vam decidir esmorzar en Sogorb, en el bar Mediterraneo. El canvi no va estar mal, tot el contrari i sorprenentment hem tengut un bon esmorzar, amb un menjar de qualitat, beguda la que hem volgut i el carajillo de conyac cremaet, fenomenal (fins hi tot hem repetit). El preu també ha estat acord al que estem acostumat, 6€, amb el segon carajillo, 7,50€. Pareix que hem descobert una nova alternativa.
El recorregut ha estat el mateix tant per a l'anada com per a la tornada, per Algar, en el que respecta als vallers, no aixi per a Quique i Toni que han vingut des de València. De la Vall hem eixit: Pedro, Joan, Vicent, Tomás i Jose.
Total 66km.

EIXIDA A L'ORONET (08/05/10)

Després de molt de temps la Penya ha tornat a l'Oronet. En un principi perquè estava tancat i després perquè era hivern ho haviem deixat passar. La veritat és que ha estat un plaer i encara que s'ha patit una mica, compensa. L'esmorzar continua sent excel·lent ja que els nous administradors han continuat la mateixa tònica oferint un menjar de qualitat i un bon servei. Tan sols el preu es va disparar; però amb una mica de regateig es va posar a tir de 6€ que és lo habitual. El recorregut ha estat el de costum: La Vall d'Uixó-Algimia-Alfara-Oronet-Bar el Chaparral-Algimia-Alfara-La Vall d'Uixó. Total 63km. Vam eixir de La Vall Pedro, Vicent i Jose (Tomás estava en Griegos i David pensem que no es va atrevir a vindre) i de València Quique, Julio, Antonio i Toni (des de el Puig, ja que ha canviat de residència).

EIXIDA A PETRÉS (01/05/10)

L'eixida ha estat la de sempre. La única novetat ha estat la tornada de Toni (l'irlandés) després d'un temps sense vindre. No van eixir Jose per trobar-se a París, Xavi segueix de baixa esportiva i Joan em l'esport escolar.

EIXIDA A PETRÉS (24/04/2010)

Avui la pluja no ha aparegut i l'eixida programada per a la setmana passada l'hem feta aquesta. En direcció a Petrés hem eixit Pedro, Jose, Tomás i Vicent (David no podia i Joan s'incorpora al esport escolar). Hem fet la ruta llarga passant pel Juncar. A l'altura de Gilet ens hem creuat amb Julio, Antonio i Quique (aquest a fet la volta com de costum per l'Oronet). A l'arribar a Petrés tots hem esmorzat menys Vicent que com diu que està a règim en un café ha fet un paronet i ha seguit sol fins la Vall. L'esmorzar ha estat en el bar de la plaça al que hem tornat després del nou propietari i la veritat que hem quedat satisfets, tant per la qualitat del menjar (inclòs el carajillo) i el preu (3,50€ amb mig bocata i 4,50€ amb bocata complet. La tornada amb consentiment de Tomás ha estat per Moncofa per tal de que prenga confiança.
Total 64 km.

EIXIDA SOTA LA PLUJA (17/04/2010)

Crònica de Vicent:

Dissabte vàrem eixir, tot i que abans d'arribar al mercat xispejava un poc. Segons l'agenda anàvem a Petrés. Quan estàvem esperant, a les 8:00 h, crida David, que no les tenia totes i el convencem per a que vinguera, donat que no plovia.Quan arriba David, 10 minuts més tard, ens posem en marxa. Erem David, Tomàs, Pedro i Vicent. Josep no va vindre perquè, com tots els anys, estava en l'organització de la cursa a peu "Memorial de Jaume Valls", junt amb Joan.
Ja de camí cap a Petrés ens criden de València. Julio ens diu que ell i Antonio eixien en bici. Arribant nosaltres a Alfara ens tornen a cridar dient-nos que se'n tornaven a casa i que vindrien a Petrés en cotxe. Ja estàvem en Algímia i decidim parar en un bar per veure que fèiem perquè estava plovent. Finalment truquem per telèfon a julio i li iem que estava plovent i que ens tornàvem a casa.
A casa arribàvem banyats, i més prompte. Però com sempre "no hi ha mal que per be no vinga", i això va fer que David es fera una bona torradeta de butifarres i llonganisses per a dinar. Bon profit!

EIXIDA A STA. BÀRBARA (09/04/10)

Una vegada més canvi de ruta i el que estava programat s'ha trencat. Com que Julio va cridar dient que de València no eixia ningú, doncs vam eixir per ací i com que no hi havia gaire gana de fer pujadetes vam decidir una ruta planeta amb direcció a Santa Bárbara; però pegant la volta per Betxí, Almassora i Santa Bárbara (Borriana). Hem eixit Pedro, Joan, Tomás, David, Vicent, Quique i Jose. Total 70 km.

PD. Com que una altra vegada al passar pel cami la cossa a eixit el comentari del seu significat, torne a posar el que diu el diccionari català/valencià/Balear

COSSA f.
|| 1. Cós, lloc on es fan les corregudes (Cast.); cast. coso. «La cossa d'Almassora». La Cossa és el nom d'un camí que travessa els termes d'Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana.
|| 2. Caminal per on volta la bístia que mou el trull, la sínia o el vògit (Aladern Dicc.). Animal de cossa: la que va darrera en el coble de bísties que baten (Alt Pallars, ap. Griera Tr.). Anar a cossa batuda: anar a tot galop (Borén, ap. Griera Tr.). Ser o quedar cossa: quedar a veure venir, esser darrer de mà o de jugar (Borén, ap. Griera Tr.).
Fon.: kósa (Castelló, Almassora, Borriana).
Etim.: de corsa (llatí cursa), correguda.

Alqueria de Sta. Bárbara

Mostra un mapa més gran

EIXIDA A CÀRRICA (03/04/10)

Crònica de Vicent:

"Avui Tomàs i Pedro han acudit a l'eixida a les 8:00 h. Sembla que van entendre que l'eixida seria a aquesta hora. David, Joan i Vicent, hem acudit a les 8:15 h. Josep avui no ha vingut perquè estava en Montan fent espàrrecs (entre altres coses). Tot i que havíem quedat en anar a Altura, hem anat a Peñalba (Càrrica) donat que Pedro havia quedat amb Quique en això. Efectivament, Quique ha eixit de Xilxes i, fent una bona volta, ha arribat fins la pujada de Gàtova i després ha s'ha reunit amb nosaltres en Càrrica. L'esmorzar ha estat, com sempre, molt be i el rebentat ha sigut doble. La proposta per la setmana que ve és d'anar a Petrés en lloc de l'Oronet donat que Tomàs té problemes respiratoris degut a l'al·lèrgia i la pujada li resultaria impracticable.
Cal dir que estem parlant de fer una eixida en grup, a Sant Joan de Penyagolosa, el proper mes d'agost (segurament durant la segona setmana). En principi serien tres dies: un per a anar, el segon per a fer alguna eixida per allí caminant, i el tercer per a tornar. De tota manera és una proposta oberta a les idees i propostes que sorgisquen."

EIXIDA A PETRÉS (27/03/10)

Els esforçats de la ruta hem estat: Pedro, David, Vicent, Tomás i Jose des de La Vall. Quique (per l'Oronet); Toni per lliure i Julio i Antonio de parella de bici, de València. Avui el que podem destacar es que ha estat un dia d'eixos que podiem anomenar com a desconcertant. El primer malendreçat ha estat quan a l'arribar a l'altura d'Alfara hem decidit anar pel Juncar agafant la carretera antiga d'Algar (ruta que David no ha agarrat) amb la sorpresa que la carretera estaca tallada per obres en el pont. Perdua d'una bona estona per tal de trobar algun lloc per on passsar per tal de no tornar enrrere. Mentre David des de l'altre costat de riu burlant-se per que ell ho havia encertat. No hi hagué sort, marxa enrrera i creuant pel riu aprofitant l'accés d'Alfara (feia anys que haviem eliminat aquest pas per perillos; però avui amb caràcter excepcional l'hem utilitzat). Bé, amb retard hem arribat a Petrés i fem el segon malendreçat, uns anem al bar de l'entrada (cal resaltar que aquest era el que hi haviem quedat i que serveixca de toc per aquells que no consulteu al blog)i els altres al de la plaça. David va fer de mediador (ja vegeu que ha estat l'únic que tenia el dia de cara, a més de prestar-se a comprar la coca que com de costum ens té a bé oferir-nos Julio) i a la fi hem esmorzat tots junt en el bar de l'entrada. Ja que anomenem l'esmorzar diré que ha estat molt bo, hem quedat ben farts i no ens ha faltat de res. El que no ens ha agradat ha estat en la forma de cobrar, no perquè no siga justa, ja que ha establit diferents preus segons el consum dels cafés, tallats o carajillos; sino que com a colla que som estem acostumats a líquida per a tots. Potser açò també formara part d'aquest dia de destarifos.

EIXIDA A RIBESALBES (20/03/10

Bé, després de dos anys sense aparèixer per Ribesalbes, avuí ens hem deixat caure, perquè és un lloc que en agradava molt anar i per culpa del propietari del bar que en l'última vegada ens la va clavar hem fugit de tornar. Però avui hem decidit arriesgar-nos per veure si no estava el mateix i en aquest sentit hem tingut sort, ja no està aquell subjecte. Ara estan els propietaris del bar que l'han recuperat després d'una tasca no fàcil per tirar-lo. Digam que tot i no ser massa esplèndit, l'esmorzar no ha estat mal. El bocata és bastant gran i et quedes fart, els complements fluixos, un plateret de cacaus i un altre d'olives; la beguda la que hem volgut i el carajillos bons. I el preu és el que ens ha paregut un poc car: 6,50€; però coneixent com se les gasten en la provincia de Castelló, estem en l'orbita. A favor i que ho tapa tot, l'aspecte del pantà, plé d'aigua i amb una tonalitat verda meravellosa. Tornarem sense cap dubte. Animeu-vos la resta de la penya que avui sols hem pogut gaudir d'aquest paisatge: Pedro, Vicent, David, Joan i Jose.
El recorregut ha estat el de costum i el curt: La Vall, La Vilavella, Betxi, Onda, Ribesalbes i tornar pel mateix lloc. Total 63 km.

Ribesalbes (embassament del Sitjar)

Eixida a Canet d'En Berenguer (13/03/10)

Aquest dissabte ens hem reunit la Penya en Canet d'En Berenguer. Hem acudit Pedro, David, Tomàs, Jose, Julio, Antonio i Javi(en cotxe). La novetat ha estat en la companyia de Javi que segueix tocat i encara no pot pujar a la bici. Aplicat bé en els ejercicis i a veure si prompte t'incorpores. Parlant de tocats, un altre que també ha faltat avui és Vicent, aquest segons diu s'ha confiat en voler fer més del que toca en el còrrer i té que fer un paronet. Doncs que siga curt i a recuperar-se aviat. Dels que no hem sabut res són de Quique i Toni. Què, haveu anat a fer grans empreses?, o simplement us haveu quedat a dormir la festa fallera?.
Pel que fa al kilometratge, hem fet uns 60 Km. Ja vegeu que ens hem quedat parats en aquesta distància. Ja vindran temps millors!

EIXIDA A ESLIDA (06/03/10)

Novament hem canviat l'itinerari programat. Aquesta vegada l'amenaça de pluja ens ha fet decidir que calia estar prop de La Vall i així ho vam fer. Després per sort no ha plogut. Hem eixit Joan, Vicent, David, Tomas i Jose. Per no repetir-nos no farem molt de comentari. Sols destacar que la Paquita ens ha convidat al segon carajillo.
En la tornada a l'arribar a La Vilavella hem decidit anar per Xilxes; però a l'altura de Nules David i Tomàs hat fet fugina agarrat un bufador que ja ens explicaran per on han anat (Si entreu al blog digau-lo en el comentari)
Total 58 Km.

Aquesta és la diferència amb altres llocs. Mireu quines amanides!

I què dieu del poal de cacaus? Ho dubtaeu?

Eixida a Albalat dels Tarongers (27/02/10)

La ruta d'avui ha estat com sempre, relaxada i xerrant com de costum. Hem eixit David, Pedro, Tomàs, Vicent i Jose en direcció a Albalat pel trajecte de costum: Carretera d'Algar, Algimia, Torres Torres, Petrés i Albalat. A l'arribar a Petrés Vicent ha seguit directe cap a casa per que tenia pressa. A la taula hem coincidit amb Quique, els dos Toni i Julio. Més tard s'han incorporat Joan que no ha tingut esport escolar (necessiten que pitxe un pardalet per suspendre la jornada) i el seu fill Joan Carles (en cotxe). Per a la tornada hem volgut trencar la rutina hi ho hem fet tornant pel cami d'anada, es a dir fent la ruta al revés. No està mal, es més tranquila que per Xilxes. Igual repetim. Total 63 km.

EIXIDA A CÀRRICA (20/02/10)

Malgrat d'haver quedat d'anar aquest dissabte a Almedijar, hem canviat el lloc per contentar a Joan que avui ha eixit i ja que no ve sempre li hem donat els gust i la resta també ho hem acceptat perquè ja sabeu que en el bar de Càrrica esmorzem de luxe, cosa que així ha ocorregut.
Hem eixit Pedro, Vicent, Joan Jose, Joan Carles i David. Com vejeu s'agraeix que de tant en tant tornen els absents. No han eixit per malaltia David i Tomás (que us recupereu prompte). Joan Carles i David han fet una gran volta abans d'arribar a Càrrica, han rodat per Petrés. La resta pel Marianet, Soneja i Càrrica. La tornada dels majors per Algar i els joves per Soneja. El trajecte curt ha estat de 62 km. L'altre si ho penjeu a la pàgina ho sabrem.

Bar on s'esmorza molt bé

Taula on hem esmorzat

EIXIDA A PETRÉS (13/02/10)

Avuí ens hem trobat en Petrés: Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, Julio i Quique i en el bar de la plaça, tal com haviem quedat per tal de recuperar-lo després que l'anterior concessionari se'l va deixar (recordareu que sense pagar-nos la publicitat). La tornada no ha estat en el millor moment en quan al tracte; després descobrirem que era l'últim dia que estaven els nous concessionaris. Ja vejeu, quina quasualitat, anem a coneixer-los i el que hem fet és acomiadar-nos. Pel que fa a l'esmorzar, tras una llarga espera, acceptable, bon bocata, gran i plé, els complements fluixos (cacaus i olives però sense passar-se), la beguda justa i reclamant-la o llevan-la de les taules del costat i el carajillo molt millor que el dels anteriors. En qunt al preu, també el mateix, 5€. Conclusió, com que la explicació de que ho deixen potser justifique la situació d'avui, esperarem que diuen de la nova etapa i ja veurem quan tornem. De moment en Petrés el bar serà el de l'entrada. I de la zona ens servirem d'Albalat.
La tornada més gelada que l'anada i en amenaça de pluja que per sort no va quallar.

Eixida Santa Bàrbara (6/02/10)

Aquest dissabte hem tornat a Santa Bárbara. Els que han eixit són: Pedro, David, Vicent i Tomás. Eixida curta i plana que forma part de la recuperació de Tomás.
En quant a l'esmorzar no ham vingut molt satisfet donc amb un preu de 6€ pareix confirmar que la província de Castelló té un punt d'encariment més respecte a València; però haurem de patir-ho si volem continuar traficant per les nostres terres i crec que així deu de ser.
El regres s'ha fet tornant a passar pel camí del caminàs. Pareix ser que les mesures intimidatòries de castigar en multes quantioses no s'ha portat a terme o no hi fan cas, perquè continuen estant entre un nombre de 5 o 6 reclams.
Total 60 km.

Ermita de Santa Bárbara (Alqueries de Borriana)

Eixida a Albalat dels Tarongers 30/01/10)

Eixida ventosa. Pareix que la companyia del vent és la tònica últimament. Pel demés res a destacar. Ens hem trobat en Albalat: Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, Quique, Julio, Toni i Antonio. L'esmorzar ha costat més del degut alhora de servir-nos; però encara que Toni s'ha mosquejat, crec que amb les disculpes de l'amo i l'excelent esmorzar que ens han servit, és un lloc a respectar.

Eixida a Canet d'En Berenguer (23/01/10)

Avuí donem la benvinguda a Tomás que despres d'un periode d'absència a tornat a eixir, superat el problemes de salut que arrastrava i que desitgen hagi oblidat i contem amb la seva grata companyia sense interrumpcions. Per tal de fer el rodatge amb ell, hem fet la ruta programada, acurtant pel camí d'Escales a la carretera de Torres Torres/ Els Valls. Hem eixit Pedro, Vicent, David, Tomás i Jose. En Canet ens hem juntat primer amb Julio, Javi i Antonio i després han arribat per una altra ruta Quique i Toni. Total en la taula: 10. Notem a falatar els joves, què hi feu? per on pareu?. A veure si doneu senyasals de vida!
La tornada ha estat una ruta rural-citrícola, ja que a l'eixida de Canet hem agarrat el camí de servei i ja no l'hem deixat, creuan per hortes fins al camí de Cabres i tocant quasi res de carretera. No està mal per anar tranquils i relatxats; però es ha costat quasi més de mitja hora i fas poc d'ejercici. Al final 53 km.

EIXIDA A CÀRRICA (16/01/10)

Hem eixit Pedro, David, Vicent i Jose per anar a reunir-nos en Càrrica amb Quique i Toni que havien avisat de que venien; però en el trajecte ens van enviar un missatge dient-nos que no venien. L'anada la vam fer pel Juncar i la tornada pel Marianet. Total 64 Km.
Definitivament coincidim que després de la Paquita, el bar de "Los Serapios" de Penyalba és en el que millor esmorzem comptant amb el carajillo i el vi. I si mirem el preu inclòs podriem posar-lo en primer lloc.


Mostra un mapa més gran

EIXIDA A ALBALAR DELS TARONGERS (09/01/10)

Pedro, Vicent, David i Jose des de La Vall i Julio, Quique i Toni des de València som els atrevits que hem reptat al mal oratge lluitant contra un fred soportable i un vent que en va crear més problemes. Per sortejar-lo hem recorregut als camis rurals per anar més protegits. Açò ha recurtat el recorregut a 47 Km. Però l'esmorzar ha tingut el temps i el contingut de costum amb roscó de dolç i tot i repetició de carajillo.
Cal anomenar que en la tornada i ja prop de la Vall vam veure a la Penya ciclista dels Cremaets aturats en la via de servei per la caiguda de Sergio i que des d'ací li desitgem una prompta recuperació de la fractura de clavícula.

EIXIDA A PETRES (02/01/10)

Amb aquest escrit conmemorem l'aniversari d'aquest blog. Ara fa un any s'inicià el seguiment de les eixides de la Panya La Morralla. Continuem amb el segon any i aprofite aquest event per animar-vos a que sigueu més participatius i us decidiu a fer comentaris, i com no, a fer algun escrit. Podeu adreçar-los al meu correu i jo ja els penjaré (inclòs fotos).
Be, fins que açò ocurreisca comentaré l'eixida primera de l'any 2010. Hem anat a Petrés eixint només Pedro, Joan, Vicent, Quique i Jose. El vent un dia més a estat el company impertinent; però més fluix que l'altre dia. Seguim anant amb una marxa relaxada i xerrant molt. En quant a l'esmorzar, hem esmorzat agust, amb coca d'anous i panses inclosa (gentilesa de Quique) i repetició de carajillo. El que no ens ha agradat ha segut el preu i per la qual cosa l'hem sentenciat de moment i per a la setmana que bé tornem a Albalat i recuperarem el bar de la plaça, a veure si durant l'hivern, dins s'està tan bé com a l'estiu al carrer i canvirem del Portell, agarrant algún comentari dels que no els acaba d'agradar.
Distancia: 57 km.

ANY NOU

LA MORRALLA US DESITGA A TOTS UN BON ANY 2010.

EIXIDA DE CAP D'ANY (31/12/09)

L'eixida de cap d'any ha estat a Eslida. Cal resaltar que el poder de convocatòria ha estat fluix. Hem eixit Pedro, Joan, Vicent, David, Jose Luis i Jose en bici i Joan Carles en cotxe. La resta s'han escusat per malaltia, Tomàs, per treball, Quique, per compromís Javi, Julio per gosera i de la resta ni se sap. Bé pel demés els que hem estat hem gaudit com de costum, amb un esmorzar en la Paquita que cal dir no és el que era, ja que ha anat introduint compomnents no autòctons i aixó ha minvat la qualitat, l'últim ha estat el pa. Sols es salva de moment el "carajillo" i que dure. Però ja ho hem mencionat varies vegades, és un lloc nostàlgic i referent per a la penya i malgrat que Pedro diu que som massoques, jo vull quedar-me en allò que diu la dita "sarna con gusto no pica".
En quan a les qüestions tècniques de l'eixida ha sigut de relax, protagonitzada pel vent i amb una distància curta, 48 km.